Has escoltat mai una expressió -sobretot de llavis d’una dona- que diu “no treballo, estic a casa”? Doncs aquesta menysvaloració del treball a la llar no només té una forma cultural sinó que també, fins ara, era legal.
Aquests dies a Vigo ha vist llum una sentència favorable i pionera al territori espanyol en la que una treballadora de la llar tindrà dret a rebre la prestació de l’atur. La sentència aplica la doctrina que el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea establí en una sentència del passat 24 de febrer que considera que la normativa espanyola exclou de les prestacions per desocupació a les treballadores de la llar i això és contrari al dret de la UE.
El jutge en la sentència busca dues finalitats; una protectora “que no se limite a la garantía de contingencias como las enfermedades profesionales y el accidente laboral, sino que cubra la eventualidad frecuente y perniciosa en su afectación económica para la trabajadora, que es el desempleo” i l’altra més amplia per aconseguir “el mantenimiento y aun aumento del empleo regular en el sector, con total beligerancia respecto de las relaciones laborales opacas».
S’han apreciat dues discriminacions fortes: una respecte als altres treballadors ja que el no poder rebre la prestació d’atur tanca les portes a poder rebre altres ajudes que es puguin necessitar en un futur; i una altra indirecta per raó de sexe, doncs gairebé el 100% de treballadores inscrites a aquest règim laboral son dones.
Podeu llegir la notícia sencera aquí:
