La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha establert en una sentència que per a valorar si es compleix el requisit de tenir bona conducta cívica, necessari per a adquirir la nacionalitat espanyola per residència, han de valorar-se totes les conductes del sol·licitant, tant les que li siguin favorables com les que li siguin adverses, incloses per tant les derivades de brots esporàdics d’aquesta malaltia mental que puguin produir-se.
La Sala ha estimat el recurs de cassació d’un ciutadà marroquí que pateix esquizofrènia paranoide i ha declarat el seu dret a la nacionalitat espanyola per estar acreditada la seva bona conducta cívica després d’analitzar totes les circumstàncies que concorren en aquest cas.
El director General dels Registres i del Notariat va denegar la sol·licitud de nacionalitat fonamentant la seva decisió en què l’interessat no havia justificat el requisit de bona conducta cívica, atès que li constaven quatre detencions, l’última en 2013, quan es tramitava la seva sol·licitud de nacionalitat.
L’Audiència Nacional en la seva sentència va confirmar la decisió administrativa i va concloure que ni era competència seva ni era objecte del litigi fer un judici d’imputabilitat de conductes, per la qual cosa resultava inviable la concessió de la nacionalitat espanyola al no poder-se apreciar la bona conducta cívica.
El Tribunal Suprem considera, en canvi, que en aquest cas sí que està acreditat el bon comportament del sol·licitant. Explica que les tres primeres detencions es van produir en 1998, 1999 i 2006, molt anteriors al moment de la sol·licitud, que va ser presentada en 2012; i, quant a l’última detenció, ocorreguda en 2013, poc després d’aquesta presentació, la sentència de l’Audiència Nacional va destacar la falta de constància del motiu de la intervenció policial i del resultat d’aquesta.
En realitat, indica la Sala en la seva sentència, “no consta en les actuacions quin va ser el recorregut de cap de les esmentades diligències policials; però, la qual cosa sí que constava en l’expedient -malgrat l’argumentat en les dues resolucions administratives- perquè així ho va reflectir la magistrada encarregada del Registre Civil de Leganés, era que el sol·licitant no tenia antecedents penals, fet que va ser corroborat després en seu judicial mitjançant el certificat aportat al costat de la demanda”.
“I això, al no figurar en les actuacions cap altra informació sobre les circumstàncies que van envoltar les detencions indicades, ens porta a concloure que, en aquest cas, de la mera cita de l’existència d’aquelles diligències policials no pot deduir-se la concurrència d’un comportament antisocial del recurrent. Per tant, l’única objecció esgrimida per l’Administració en les seves resolucions per a rebutjar el compliment de bona conducta cívica queda així descartada”, subratllen els magistrats.
La sentència assenyala que quant a la resta de circumstàncies concurrents, estan acreditades en les actuacions les següents: a) el recurrent, nascut al Marroc en 1972, és una persona que resideix legalment a Espanya des de 1991, fa més de trenta anys; b) té arrelament al nostre país; c) pateix una malaltia mental diagnosticada en 1995, l’existència de la qual ha estat determinant perquè li sigui reconeguda una pensió per sentència judicial ferma; d) viu en una residència de la Seguretat Social per a malalts; e) està en tractament psiquiàtric en el *CSM de Leganés des de 1995 i inclòs en el Programa de Continuïtat de Cures; f) es troba estabilitzat i té consciència de la seva malaltia, coneix el seu diagnòstic i té la capacitat de reconèixer i expressar moments de descompensació, així com els factors de risc i desencadenants; g) presenta bona adherència al tractament ambulatori i assisteix amb regularitat a les cites, amb bona vinculació al seu psiquiatre de referència i tutora del Programa de Continuïtat de Cures.
“D’aquestes circumstàncies cal col·legir que estem davant una persona que està integrada socialment a Espanya des de fa molts anys i que -a tenor de l’informe aportat- respon positivament al tractament al qual està sotmès per la seva malaltia mental, mantenint una actitud col·laboradora amb el personal mèdic per al control d’aquesta malaltia”, conclou la Sala.
El tribunal assenyala que tant la magistrada encarregada del Registre Civil de Leganés, com el treballador social, i l’educadora social de la residència en la qual viu l’interessat, i el fiscal del cas “s’han manifestat en termes favorables a la sol·licitud de l’interessat, posant de manifest la bona conducta d’aquest, la seva acomodació a l’estil i manera de vida dels espanyols, el seu acceptable grau d’adaptació a la cultura i història del nostre país, demostrant trobar-se plenament arrelat en les mateixes i conèixer i acceptar la idiosincràsia espanyola, dominant l’idioma i trobant-se identificat amb l’ambient social en el qual es relaciona, la conclusió no pot ser una altra que la d’entendre que en aquest cas el compliment del requisit de la bona conducta ha quedat prou acreditat”.
La sentència inclou un vot discrepant en el qual defensa que el recurs de cassació hauria d’haver-se desestimat. En el seu vot, afirma que el recurrent pateix “una esquizofrènia paranoide crònica, malaltia mental incurable, molt greu, de difícil maneig farmacològic, la qual cosa exigeix un ferri control en l’administració dels medicaments a fi d’evitar la seva desestabilització, sense que, fins i tot, en aquests supòsits, quedi exclosa la possibilitat d’un brot psicòtic, que molt sovint -no sempre- es manifesta amb actuacions agressives -com aquí ha esdevingut-, en la mesura que el deliri es focalitza en el proïsme”.
FONT DE LA NOTÍCIA: Poder Judicial
