La Generalitat de Catalunya vol afrontar els reptes immediats i que no admeten demora en matèria d’habitatge; i per això ha pres un seguit de mesures legals per evitar la pèrdua imminent de l’habitatge habitual dels ciutadans més afectats per la pandèmia.
Catalunya és una de les comunitats autònomes més afectades per la crisi econòmica i la situació d’emergència social ha estat i és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. Segons dades: des del 2013 al 2019 els llançaments derivats d’execucions hipotecàries i arrendaments han estat sempre superiors als 12.000 cada any, el segon semestre de 2021 més de 144.600 llars tenien tots els membres a l’atur, el preu del lloguer ha anat augmentant constantment de manera que les famílies havien de destinar un 42% dels ingressos a pagar el lloguer el 2020; dades que contrasten amb els beneficis que declaraven les entitats financeres i amb les xifres escandaloses del rescat bancari.
El 2020 es calculaven 27.558 habitatges que a Catalunya estaven en mans de grans tenidors i que feia més de dos anys que estaven desocupats, els acomiadaments laborals van afectar a 7.936 persones i en plena emergència sanitària es van portar a terme 5.737 llançaments.
Del 2008 al 2020 s’han practicat no menys de 135.739 llançaments a Catalunya i això equival a 336.633 persones desallotjades en tretze anys; a més l’impacte de la pandèmia genera el risc, especialment en l’àmbit de l’habitatge, d’un agreujament de la situació d’emergència, de manera que la crisi de la que venim s’allargui i s’arribi a consolidar en el temps.
Els pressupostos públics destinats a les polítiques d’habitatge són insuficients, des de la UE es van destinar a les polítiques d’habitatge el 0,9% del seu producte interior brut. Es constata també una caiguda del nombre de crèdits hipotecaris i la constant crescuda del preu del lloguer.
Les administracions locals, més properes a les problemàtiques emergents de la ciutadania, han desenvolupat nous serveis, oficines i dispositius municipals per a prevenir o aturar els desnonaments. No obstant això, a causa de les dimensions de la problemàtica, constantment estan desbordades i infradotades d’eines i recursos.
La manca d’habitatge i el no poder satisfer les necessitats energètiques bàsiques contradiu compromisos internacionals com la declaració dels drets humans que reconeix el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a ella mateixa i per a la seva família, incloent-hi l’alimentació, el vestit i l’habitatge, i també a una millora constant de les seves condicions de vida. També l’Estatut d’autonomia estableix que totes les persones tenen el dret a viure lliures de situacions d’explotació i maltractaments, com les que, a la pràctica, comporten la manca d’un habitatge digne, el sobreendeutament o la impossibilitat de l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas.
Per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, el 2015 per una iniciativa legislativa popular i aprovada per unanimitat al parlament, es van prendre mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, origina la figura del lloguer social obligatori per a famílies en situació de risc d’exclusió residencial en els casos d’habitatges que són propietat de grans tenidors; i en el decret del 2019 ampliava els supòsits d’accés a aquesta figura del lloguer social, incloent-hi expiracions del termini contractual en els casos d’arrendament i algunes situacions d’ocupacions sense títol habilitant i la renovació dels lloguers socials que arriben a la fi del termini marcat.
Tot i les mesures legals adoptades, l’accés a un habitatge digne i adequat per a una part significativa de la població continua essent extremament dificultós, sobretot després dels impactes –encara desconeguts– de la pandèmia.
El dèficit acumulat d’habitatge disponible amb un preu assequible justifica la necessitat d’adoptar sense demora mesures de xoc immediates per a afrontar la pèrdua de l’habitatge.
La generalitat de Catalunya en aquesta nova llei vol garantir el dret a l’habitatge a les noves generacions de joves i a les noves llars que es formin. Es marquen res objectius ambiciosos:
- Incrementar fins el 15% el parc d’habitatge social.
- Ajudar a totes les famílies a poder accedir a un habitatge en unes condicions assumibles.
- Destinar a lloguer social el 5% dels habitatges de primera residència de tot el país.
La nova llei 3/2022 en el capítol I ajusta els supòsits d’habitatge buit i regula les competències per a declarar la utilització o la situació anòmala dels habitatges i per a requerir les persones responsables perquè adoptin les mesures necessàries per a corregir-les i per a ordenar-ne l’execució forçosa en cas d’incompliment del requeriment i, si escau, per a sancionar la utilització o la situació anòmala. El capítol II fa alguna modificació a la llei del 2015 considerant com a grans tenidors d’habitatges les persones jurídiques que tenen la titularitat de més de déu habitatges, establint que els contractes de lloguer social s’han de renovar si els ocupants es troben encara dins els paràmetres legals d’exclusió residencial, s’estén l’obligació de fer una proposta de lloguer social abans d’interposar una demanda judicial i ampliant la durada mínima dels contractes de lloguer social.
Des de Puell Advocats ens comprometem a defensar els drets dels més vulnerables també en les situacions d’emergència que estem vivint.
